SALAÓ

Concurs pel Mirador de la Sal, a la Punta de la Banya – Sant Carles de la Ràpita (2017)

L’entorn

El marc natural del Delta de l’Ebre és un terreny pràcticament pla i d’una riquesa de fauna incalculable. És un punt clau en la trajectòria de migració de moltes aus que decideixen fer-hi parada. Per part de la direcció del Parc Natural del Delta de l’Ebre s’ha decidit substituir l’actual mirador de la Punta de la Banya, situat dins la reserva, per un de nou de més separat i adaptat.

El nou emplaçament del mirador ofereix dos grans avantatges respecte l’antic. En primer lloc, permet protegir la punta de la banya de l’accés de diversos elements que alterin l’activitat de les aus. Com a segon punt fort, al estar situat en un punt central de la zona sud del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ofereix les mateixes possibilitats de visió tant de la punta de la banya com de la resta de localitzacions del delta.

 Criteris generals

Per tot lo dit anteriorment, creiem que el nou mirador ha de seguir els següents principis:

1. El mirador ha de representar el final de la zona pública, on el visitant es troba amb un cul de sac. Aquest ha d’interpretar que a partir d’aquest punt no es pot accedir. Per això el mirador és lineal i ascendent, d’un sol recorregut.
2. La proposta ha de delimitar una zona d’aparcament, evitant l’estacionament desordenat a la platja. La geometria del mirador ajuda a crear un ordre a l’entorn. Al tenir un sol accés la gent s’estacionarà a prop d’aquest.
3. A la Punta de la Banya hi ha la indústria salina que està operativa i requereix del pas de camions. El nou mirador es col·loca paral·lel al traçat de la pista, sense interferir en el pas a la zona industrial i pel costat de la platja, separant els visitants d’aquest trànsit pesat.
4. El punt de vista de l’observador, un cop estigui dalt del mirador, ha d’oferir millor visió que a l´actual. Per tant, la nova alçada és superior als 4m actuals.
5. Els punts d’interès més importants que s’han de veure es troben dins d’un angle aproximat de 180º en sentit nord-oest. Com a conseqüència, s’han de potenciar les vistes en aquesta orientació, permetent veure en les altres direccions en punts concrets. El mirador proposat disposa de dos replans intermitjos que obren les vistes en direcció sud-est i nord-oest respectivament. A la plataforma superior s’obté un angle visual de 360º. En aquest punt, si es desitja, és fàcil col·locar-hi cartells informatius senyalant les diferents zones d’interès.
6. El mirador ha de ser accessible al major nombre d’usuaris, sense menysprear els que tenen mobilitat reduïda. El resultat de la intervenció és adaptat i de recorregut únic per tots els visitants.
7. La sal és un element molt present en l’àmbit de la Punta de la Banya, que té una gran riquesa. Per emmagatzemar-la abans de transportar-la es fan muntanyes d’aquest mineral que modifiquen el perfil topogràfic de l’entorn. Per tant, incorporem la sal com a element constructiu del mirador, establint-hi una relació simbiòtica activa i dinàmica. En funció dels nivells de sal acumulats el mirador esdevé un esquelet o bé un turó.
8. Degut a la proximitat amb la línia de costa, el mirador s’ha de poder reparar. Per això, la intervenció és feta d’elements prefabricats per buscar el mínim contacte amb el terreny i reduir al màxim els costos de construcció.

 La idea

La proposta neix del fet de voler convertir la sal en l’element constructiu principal.

La manera més natural de fer un mirador amb aquest mineral seria fer-ne una muntanya i pujar-hi al damunt, però això té uns inconvenients que cal solucionar. El principal és la seva quantitat variable al llarg del temps, ja sigui per la solubilitat en aigua o per la inestabilitat de recolzar-nos sobre un element granular que no està delimitat. Com a solucions a aquests desavantatges, creem una plataforma ascendent i invariable que serveix de suport dels visitants i que pot acumular la sal al seu voltant. La geometria segueix la de les acumulacions de sòlids granulars (sorra, sal, etc.) fetes amb màquines pesants: una figura allargada, en forma de llàgrima, lineal i de pendent constant on, a mesura que augmenta l’alçada, també ho fa la base. Els suports de la plataforma són lleugers, en forma d’arc que, segons la quantitat de sal acumulada, s’hi pot interactuar d’una o altra manera.

Pel que fa als materials, hem escollit formigó i fusta principalment perquè no reaccionen amb l’ambient salí. El fet de que sigui formigó prefabricat és per poder construir el mirador en sec mitjançant peces iguals repetides i que l’obra comporti el mínim impacte amb l’entorn fràgil del delta. L’únic element invasor són els daus de fonamentació enterrats.

Per altra banda aquesta estructura ha de ser resistent a possibles impactes de la maquinària que desplaça la sal al voltant del mirador. La barana de fusta té una alçada que va variant per guiar al visitant deixant-li veure els punts clau i tamisant-lo en altres llocs. El recorregut té una amplada de 1,5m i consta de trams de 3m de longitud amb un pendent del 10% seguits de replans de 1,5m. Cada 1,5m de desnivell acumulat es forma un replà de 3m de llargada, on la barana de formigó desapareix en un dels laterals per deixar veure l’entorn i ampliar lleugerament el pas, creant una microplaça.

Aquesta plataforma està suportada per les baranes de formigó. Aquest conjunt forma una geometria poligonal de gran cantell que permet suportar càrregues en llums importants, treballant com una gran biga. A l’extrem superior, a 4,5m d’altura el pas es converteix en una gran plataforma des d’on es té una visió de 360º, que convida al visitant a mirar tot el seu entorn i fer el camí en sentit invers.