HOMENATGE A LLUÍS COMPANYS

Com a membres del col·lectiu LA QUIMERA – Olot (2015)

A la ciutat d’Olot sempre li ha mancat algun element que homenatgés una de les figures més emblemàtiques del moviment republicà de principis de segle XX, i per això, en motiu de la commemoració del 75è aniversari de la mort de Lluís Companys, la ciutat vol sumar-se a la iniciativa de molts altres indrets de Catalunya recordant la figura del president màrtir, convocant el concurs.

L’espai escollit per a la intervenció se situa a la zona verda situada a l’avinguda dels Països Catalans, a l’alçada de la intersecció amb el carrer de Lluís Companys.

La idea principal del projecte consisteix en construir un espai per a la memòria del President, en forma de plaça enfonsada.

15 d’octubre: Una paret. Una vida. Un país.

Tal dia de l’any 1940, l’home que fou president de la Generalitat, va ser afusellat pel govern espanyol al fossat del castell de Montjuïc. 75 anys després, volem plasmar aquest fet com a commemoració de tal pèrdua, explicant amb aquesta intervenció no només l’espai dels fets, sinó també el conjunt de la seva vida.

Una paret de 75 metres de longitud, paral·lela al carrer i amb inici a la intersecció entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer de Lluís Companys, fragmenta l’espai en dos, separant la cota ascendent del terreny natural que segueix el carrer, de la nova rasant generada amb la intervenció, que s’enfonsa progressivament. El simbolisme d’aquesta senzilla operació representa el recorregut de la vida a la mort, del principi i del final, del camí que va fer Companys en els darrers minuts de vida abans de ser assassinat.

A mesura que s’avança al llarg de la intervenció, es troben uns elements verticals, com si d’un fris cronològic es tractés, remarcant alguns dels successos més significatius de la vida de Companys. Una manera ràpida, pràctica i directa, de saber qui va ser i què va fer per Catalunya.

Aquestes planxes d’acer cortén presenten longituds irregulars les unes de les altres; a l’inici podem observar com la planxa cobreix tota l’alçada del parament, però a mesura que s’avança, igual que la vida del president, veiem com les planxes no arriben al terra i es dificulta la lectura, mostrant-nos les complicacions o els entrebancs que Companys va patir en la seva existència.

A mesura l’espectador s’introdueix dins la intervenció, la visió del carrer (la vida) va desapareixent fins a perdre’s completament. Quan s’arriba al costat de la última planxa, on informa de la seva mort, el visitant es veu atrapat en un carrer sense sortida i al costat d’una paret molt alta amb marques de dispars a la paret. Representa el “paredón” on van acabar els seus tristos dies, i el laberint o baixada a l’infern que van ser.

Finalment, però, apareix un element escalonat, simbolitzant per tant el camí cap al més enllà, donant esperança que el camí no ha estat fet en va.